Els colorants alimentaris tenen un paper vital en la millora de l'atractiu visual de diversos productes alimentaris. S'utilitzen per fer que els productes alimentaris siguin més atractius per als consumidors. Tanmateix, l'ús de colorants alimentaris està subjecte a regulacions i normes estrictes en diferents països. Cada país té el seu propi conjunt de regulacions i normes pel que fa a l'ús de colorants alimentaris, i els fabricants d'aliments han d'assegurar-se que els colorants que utilitzen compleixin les normes de cada país on es venen els seus productes.
Als Estats Units, l'Administració d'Aliments i Medicaments (FDA) regula l'ús de colorants alimentaris. La FDA ha aprovat una gamma de colorants alimentaris sintètics que es consideren segurs per al consum. Aquests inclouen el vermell FD&C núm. 40, el groc FD&C núm. 5 i el blau FD&C núm. 1. Aquests pigments s'utilitzen en una àmplia gamma de productes alimentaris, com ara begudes, productes de rebosteria i aliments processats. Tanmateix, la FDA també estableix límits als nivells màxims permesos d'aquests colorants en diferents aliments per garantir la seguretat del consumidor.
A la UE, els colorants alimentaris estan regulats per l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA). L'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària avalua la seguretat dels additius alimentaris, inclosos els colorants, i estableix els nivells màxims permesos per al seu ús en els aliments. La UE aprova un conjunt de colorants alimentaris diferent del dels EUA, i alguns colorants permesos als EUA poden no estar permesos a la UE. Per exemple, la UE ha prohibit l'ús de certs colorants azoics, com ara el groc ocasió (E110) i el Ponceau 4R (E124), a causa de possibles problemes de salut.
Al Japó, el Ministeri de Salut, Treball i Benestar (MHLW) regula l'ús de colorants alimentaris. El Ministeri de Salut, Treball i Benestar ha establert una llista de colorants alimentaris permesos i el seu contingut màxim permès en els aliments. El Japó té el seu propi conjunt de colors aprovats, alguns dels quals poden diferir dels aprovats als EUA i la UE. Per exemple, el Japó ha aprovat l'ús del blau de gardènia, un pigment blau natural extret del fruit de la gardènia que no s'utilitza habitualment en altres països.
Pel que fa als colorants alimentaris naturals, hi ha una tendència creixent a utilitzar pigments vegetals derivats de fruites, verdures i altres fonts naturals. Aquests colors naturals sovint es consideren alternatives més saludables i respectuoses amb el medi ambient als colors sintètics. Tanmateix, fins i tot els pigments naturals estan subjectes a regulacions i normes en diferents països. Per exemple, la UE permet l'ús d'extracte de remolatxa com a colorant alimentari, però el seu ús està subjecte a regulacions específiques pel que fa a la seva puresa i composició.
En resum, l'aplicació de pigments en els aliments està subjecta a regulacions i estàndards estrictes en diferents països. Els fabricants d'aliments han d'assegurar-se que els colors que utilitzen compleixin els estàndards de cada país on es venen els seus productes. Això requereix una consideració acurada de la llista de pigments aprovats, els seus nivells màxims permesos i qualsevol normativa específica sobre el seu ús. Ja siguin sintètics o naturals, els colorants alimentaris tenen un paper important en l'atractiu visual dels aliments, per la qual cosa és important garantir la seva seguretat i el compliment de les normatives per protegir la salut del consumidor.
Data de publicació: 28 d'agost de 2024