Com a representant de la cuina tradicional japonesa, el sushi ha passat de ser una delicadesa regional a convertir-se en un fenomen de restauració global. La seva mida de mercat, el seu patró regional i la seva tendència a la innovació mostren les següents característiques principals:
Ⅰ. Mida i creixement del mercat global
1. Mida del mercat
La mida del mercat mundial de restaurants i quioscos de sushi va arribar als 14.400 milions de dòlars el 2024 i s'espera que augmenti fins als 25.000 milions de dòlars el 2035, amb una taxa de creixement anual composta (CAGR) del 5,15%. En aquest segment de mercat, els serveis de menjador dominen (valorats en 5.200 milions de dòlars el 2024), però el menjar per emportar i el lliurament a domicili són els que creixen més ràpidament, i s'espera que arribin als 7.900 milions i els 7.800 milions de dòlars el 2035, respectivament, cosa que reflecteix la demanda de comoditat.
2. Impulsors de creixement
Tendència en dietes saludables: el 45% dels consumidors globals escullen activament dietes saludables, i el sushi s'ha convertit en la primera opció pel seu baix contingut calòric i la seva rica en àcids grassos omega-3. Expansió del model de menjar ràpid informal (QSR): els quioscos de sushi i els serveis de menjar per emportar impulsen el creixement. Es preveu que el QSR creixi un 8% anual en els propers cinc anys. Per exemple, Poke Bar i Sushi Train als Estats Units cobreixen les poblacions urbanes a través de quioscos de comandes d'autoservei. Globalització i integració cultural: la cuina japonesa és popular a tot el món, el consum de sushi al Brasil, el Regne Unit i altres països ha augmentat significativament, i marques com Nobu estan promovent la internacionalització de l'experiència d'alta gamma.
Ⅱ. Estructura del mercat regional
1. Amèrica del Nord (el mercat més gran)
Avaluat en 5.200 milions de dòlars EUA el 2024 i previst que arribi als 9.200 milions de dòlars EUA el 2035, amb una taxa de creixement anual del 7%. Dominat pels Estats Units: Ciutats com Nova York i Los Angeles tenen tant Omakase d'alta gamma com sushi de cinta transportadora econòmic, i la popularitat de les plataformes de menjar per emportar ha augmentat la penetració. Reptes: La cadena de subministrament depèn del marisc importat i els costos fluctuen significativament.
2. Europa
L'escala és de 3.600 milions de dòlars el 2024 i s'espera que arribi als 6.500 milions de dòlars el 2035. Alemanya representa el 35% de la quota (la més gran d'Europa), i França i el Regne Unit representen el 25% en total. La demanda de sushi vegà ha augmentat molt, i ciutats com Londres i Berlín han promogut la innovació localitzada (com ara el sushi que incorpora ingredients locals).
3. Àsia-Pacífic (centre tradicional i motor emergent)
Japó: líder en innovació tecnològica, amb equips d'automatització populars (es formen 6 boles d'arròs en 1 segon), però la saturació del mercat local l'ha obligat a anar a l'estranger. Xina: l'est de la Xina representa el 37% de les botigues (principalment a Guangdong i Jiangsu), i el consum per càpita és principalment inferior als 35 iuans (que representen més del 50%). Expansió de la marca japonesa: Sushiro té previst obrir 190 botigues a la Xina en un termini de 3 anys; el nombre de botigues Hama Sushi ha augmentat de 62 a 87, i la primera botiga a Pequín té unes vendes mensuals de 4 milions de iuans. La clau de la localització: KURA es va retirar de la Xina a causa dels ingredients no frescos i els preus elevats, cosa que reflecteix que les empreses d'èxit s'han d'adaptar als gustos locals (com ara afegir menjar calent). Sud-est asiàtic: Singapur i Tailàndia s'han convertit en nous punts de creixement, i marques d'alta gamma com Shinji by Kanesaka s'hi han establert.
4. Mercats emergents (Orient Mitjà, Amèrica Llatina)
L'Orient Mitjà ha introduït marques de sushi a través de la "Iniciativa del Cinturó i la Ruta" (com ara Zuma a Dubai), i l'Amèrica Llatina està representada pel restaurant Osaka del Perú, que integra innovacions locals en marisc.
IIITendències de consum i innovació de productes
1. Diversificació de productes
Salut i transformació basada en plantes: el sushi vegà utilitza tofu i substituts del marisc a base de plantes, i marques com Yo! Sushi optimitzen el contingut de sodi i els ingredients orgànics. Diferenciació d'estils de cuina: el sushi tradicional és el corrent principal, el sushi de fusió (com els rotllets d'alvocat) és popular a Occident i el sushi personalitzat satisfà les necessitats personalitzades. Innovació en l'escena: els cursos de preparació de sushi i els sopars gamificats (sorteig de l'aplicació Sushi Lang) milloren l'experiència.
2. Eficiència impulsada per la tecnologia
Popularització dels equips automatitzats: els robots de sushi milloren el nivell d'estandardització i els sistemes de cinta transportadora digital redueixen els costos laborals (la jornada parcial representa el 70%). Localització de la cadena de subministrament: China Sushi Lang utilitza foie gras de Shandong i eriçons de mar de Dalian, cosa que redueix els costos en un 40%; el salmó de Xinjiang substitueix la demanda d'importacions.
ⅣReptes i respostes de la indústria
1. Cadena de subministrament i pressió sobre els costos
El cost del marisc d'alta qualitat representa entre el 30% i el 50% de les despeses operatives, i els conflictes geopolítics (com la guerra comercial sino-nord-americana) fan pujar els preus d'importació. Estratègia de resposta: establir centres de fabricació regionals (com ara les anguiles de Fujian que representen el 75% dels restaurants xinesos-japonesos) i vincular-se amb els proveïdors locals.
2. Compliment i sostenibilitat
Riscos per a la seguretat alimentària: el marisc cru ha de ser analitzat estrictament. Després que la Xina reprengui la importació de productes aquàtics fora de les 10 prefectures del Japó, el temps de despatx de duanes s'ampliarà entre 3 i 5 dies i el cost de compliment augmentarà un 15%. Pràctiques de protecció del medi ambient: promoure els envasos biodegradables i la gestió d'aliments sense residus, i el 62% dels consumidors prefereixen el marisc sostenible.
3. Intensa competència al mercat
Homogeneïtat important: el consum per càpita a la gamma mitjana i baixa ha baixat a menys de 35 iuans, i la gamma alta es basa en la diferenciació (com ara els menús d'Omakase). La clau per trencar el bloqueig: fusions i adquisicions de marques líders (com ara la negociació i fusió de Sushiro i Genki Sushi), i les marques petites i mitjanes se centren en escenaris segmentats (com ara els pavellons de sushi dels supermercats).
Ⅴ. Perspectives de futur
Motors de creixement: la reducció de costos tecnològics (equips automatitzats), la innovació en salut (menús baixos en calories i a base de plantes) i els mercats emergents (sud-est asiàtic, Orient Mitjà) són les tres direccions principals. Tendència a llarg termini: l'essència de la globalització del sushi és la competència de "capacitats de localització + resiliència de la cadena de subministrament": els actors amb èxit han d'equilibrar les habilitats tradicionals i els gustos locals, alhora que es guanyen la confiança amb la sostenibilitat. Del 2025 al 2030, s'espera que la regió Àsia-Pacífic mantingui la taxa de creixement més ràpida (CAGR del 6,5%), seguida d'Amèrica del Nord i Europa, i el potencial dels mercats emergents encara no s'ha alliberat.
Melissa
Beijing Shipuller Co., Ltd.
WhatsApp: +86 136 8369 2063
Data de publicació: 07-08-2025